Minipac 2.5.Disseny d’una activitat d’ensenyament - aprenentatge dirigida per un docent o un coordinador psicopedagògic que tingui per objectiu aconse

Aquí podeu observar el meu mapa conceptual de l’activitat realitzada en relació a les possibilitats de les TIC i l’aprenentatge significatiu.

Conclusions

En primer lloc, val a dir que activitats d’aquesta mena convenen i convencen. Ajuden a aprendre significativament, el nostre màxim objectiu. Així que, ens hem de posar mans a l’obra i començar a incloure les TIC com a recurs i forma d’aprenentatge.ja que és allò que ens demanda la societat. Vulguem o no, serem responsables dels nostres actes i decisions. Els ciutadans del futur es formen amb les experiències del present.

En segon lloc, i degut a que cada cop costa més motivar els alumnes, cal sempre innovar i introduir coses noves que tinguin com objectiu el seu aprenentatge gairebé sense adonar-se’n. Durant aquests dies penso que ho he aconseguit.

En tercer lloc, ajudar a aprendre és difícil, manquen recursos però sobretot formació. Sense aquests estudis, en el meu cas, no hagués implantat un projecte d’aquest tipus, amb una metodologia i activitats tan peculiars.Penso que els docents cada cop hauríem de participar més en cursos de formació basats amb les TIC per posteriorment aplicar allò que aprenem amb els nostres alumnes.

En quart lloc, respecte els alumnes, no em cansaré de repetir, ja ho hem comentat anteriorment, les innumerables avantatges que ha suposat i suposa desenvolupar activitats d’aquesta mena. La meva mare s’ho ha passat d’allò més bé i en definitiva ha après treballant i coneixent coses noves de profit per al seu futur (ella sempre està fent coses, cursos de cuina, de català, d’informàtica....) li permetrà ampliar a altres camps.En aquests moments, ens podrem sentir ben satisfets, haurem complert a la perfecció amb la nostra tasca.

Minipac 2.2.El meu cas Kite.Els models d'experiències, contribueixen a l'aprenentatge significatiu?Conclusions.

Mitjançant aquest enllaç podreu visualitzar el meu cas Kite.

http://www.scribd.com/full/30654122?access_key=key-y7ro51y8x8hok7l6jf1

Els models d’experiències, contribueixen a l’aprenentatge significatiu?

Crec que sí. Si tenim en compte que aprenem significativament de les nostres pròpies experiències; evidentment, no en el mateix grau, també aprenem de les experiències que ens expliquen els demés.

Segons l’RBC (Cased – Based Learninig / raonament basat en casos), que és un mètode que s’utilitza per representar els coneixements de les persones, quan ens trobem amb una situació nova, l’analitzem i intentem recuperar una situació similar que ja havíem experimentat. Recuperem sobre la situació i allò que vam aprendre. En definitiva, que els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat (Schank, 1990). Aquest mètode confirma la idea que els models d’experiències ajuden incorporar els nous aprenentatges a partir dels coneixements previs que disposem en forma d’històries, les quals hem vivenciat; o bé, en menor mesura potser (segons sigui el grau d’impacte, la sensibilitat de l’oient, la relació amb altres històries viscudes o comptades, les experiències acumulades relacionades...), ens han comptat els altres.

En definitiva, els nostres alumnes podran impulsar el canvi conceptual amb la introducció dels models de les experiències viscudes per altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències dels altres (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, pàg 24). Tot canvi conceptual, tal com nosaltres l’entenem, requereix que s’hagi produït aprenentatge significatiu.

Conclusions.

Crec, sincerament que els models d’històries ajuden a ensenyar significativament, permeten al seu moment recordar històries que ens han explicat, les quals hem interioritzat més o menys significativament, d’acord hagin estat les característiques de l’entorn i pròpies, aconseguint major o menor ressò, i d’aquesta manera elaborar activitats d’E-A intencionades i significatives a les necessitats dels nostres alumnes, a les seves característiques, capacitats i coneixements previs.

Els models d’històries són recursos de força utilitat pel professorat que motiven l’alumnat i permeten introduir els continguts de les diferents programacions amb l’efecte conegut d’altres experimentadors.Està demostrat que són de gran utilitat per tal de promoure una reestructuració cognitiva en els nostres alumnes i per la qual cosa afavoreixen a l’adquisició d’un aprenentatge significatiu.Seria convenient visitar la base de casos KITE per extreure aquelles que vagin bé a les nostres situacions.

Minipac 2.1.Comparació visual dels mapes.Constància argumentativa.Conclusions.

Comparació visual dels mapes




Constància argumentativa.

Premissa: L’aprenentatge significatiu ajuda els alumnes a construir el seu propi coneixement.

Les “miniactivitats” d’E-A desenvolupades en la PAC 1, han permès afavorir la construcció d’un model mental computacional. Els models mentals són representacions riques, complexes, interconnectades, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o un grup de persones saben.

En el mòdul 1, s’afirma que l’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.

Diferents investigadors han demostrat la relació entre la construcció de models i els models mentals (Frederiksen i White, 1998; Mellar, Bliss, Boohan, Ogborn i Tompsett, 1994; White, 1993). La manera més efectiva d’impulsar la construcció de models mentals és fer que els estudiants usin una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens. En altres paraules, construir models físics i computacionals mitjançant tecnologies confereix als estudiants l’oportunitat d’operacionalitzar i externalitzar els seus models mentals.

El pas de l’activitat 1.1 a la 1.3 amb el debat de per mig, ha permès ampliar o incrementar els coneixements que es tenien sobre les possibles relacions entre Ciència-Societat-Tecnologia i Educació. Si ens fixem en el mapa comparatiu, la part que està en blau fluorescent amb sombra blau marí i en forma rodona és la que coincideixen tots dos (al meu judici) i representa menys d’una quarta part del total. El material que calia analitzar i reflexionar per desenvolupar les activitats del mòdul 1 de l’assignatura i els articles recomanats i obligatoris, la participació en el debat, combinats amb les eines informàtiques adequades han ajudat a desenvolupar un veritable aprenentatge significatiu, direccionat en molts de nosaltres en el procés de canvi.

En el primer mapa que és molt simple, es veu clarament que per mi en el moment que el vaig fer no existia relació entre ciència i tecnologia, eren com a realitats intdependents que sí que tenien alguna cosa a veure amb la societat.Aquesta societat havia de ser desenvolupada per a tenir accés a la ciència i a la tecnologia i en quan a l’educació no apareixia enlloc.Quedava tot poc clar. Posteriorment, m’he adonat que feien falta molts conceptes per explicar aquesta relació, el que ha provocat una reestructuració o reorganització interna dels propis esquemes mentals la qual cosa ens fa suposar que en la ment de les persones mai es deixa de construir coneixement, modelar esquemes...En canvi, un cop desenvolupades les activitats proposades, la concepció actual es centra en l’interaccionisme i la bidireccionalitat entre els termes Ciència-Tecnologia-Societat-Educació.

Un altre aspecte són la no aparició de conceptes importants com ara tecnologia educativa, TIC, ZDP, CP, Organitzadors... Tot i tenir coneixement d’aquests, han passat desapercebuts. En canvi, ha estat curiós la descoberta del concepte de tecnologia educativa, que ha propiciat tota una rica sèrie de profitoses interrelacions que han conclòs amb la modificació de la xarxa cognitiva, incorporant significativament tot un seguit de proposicions interrelacionades (aportacions d’altres camps, fonts d’influència, aplicació TIC...). Altres aspectes a tenir en compte: · El nombre de nodes del segon mapa conceptual són molt superiors al primer. El mateix passa amb els enllaços. La qual cosa provoca l’ampliació de la xarxa conceptual.

· Tot i la centralitat que ofereixen tots dos mapes; el primer, degut a la seva senzillesa, manca rang de jerarquia conceptual, amb la qual cosa no es demostra la posició central dels nodes fora de l’existent en primer lloc.

· Les fletxes al primer cas són unidireccionals. En canvi, és necessari incorporar bidireccionalitat en alguns aspectes quan apareixen conceptes com: CTS, transversalitat-TIC...

· El primer mapa mostra cert uniformisme: mateix color, lletra, fons... Al segon, intervenen diferents varietats d’acord afinitats, o paraules claus.

· També hi ha alguns exemples cosa que és un indicador de com s'han integrat de bé els conceptes de la matèria.Cal dir però, que al primer mapa també vais posar exemples, més simples però en vaig posar.

· Un cop treballat el material disponible per la realització de la PAC, la informació inclosa en el segon mapa és més exacta i sòlida.

· També cal dir que hi ha alguns nodes sense sortida (que estan en color gris) però el fet que no tinguin sortida té una explicació i és que són definicions del concepte que acompanyen.

· Penso que les connexions que he fet han estat exactes, ja que jo a través d’aquest mapa conceptual he aprés de manera significativa.

Conclusions. S’ha produït canvi conceptual? Per què?

Com diu en el mòdul 1:El canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional (Dole i Sinatra, 1998). És a dir, en el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu (Luque, 2003). El problema és que els aprenents amb un baix nivell de coneixement dominant tenen dificultats per a adonar-se de contradiccions entre les seves pròpies concepcions i les que són científicament acceptables. A més a més de ser conscients de les seves anomalies de pensament, els aprenents també han de voler canviar-les (Luque, 2003). Les teories que substituiran a les actuals han de ser intel·ligibles, plausibles i productives (Strike i Posner, 1985), és a dir, atractives cognitivament.

Dit això cal dir que les condicions de partida han estat per a tots les mateixes, la finestreta de Noves Tecnologies al portal UOC. Altra cosa ben diferent són les expectatives, motivacions, estat d’ànim, necessitats que genera en cadascú de nosaltres el material i les activitats plantejades. El grau de percepció, els detalls de l’observació, la capacitat d’aprenentatge, l’habilitat relacional i de comparació són característiques internes al subjecte. En el meu cas i dintre de les meves possibilitats penso que he intentat seguir de la millor forma que he sabut les instruccions i missatges que el consultor ha transmès al llarg de les seves activitats, la missió de les quals era, si més no, forçar el canvi conceptual significatiu sempre que es donessin els condicionants contextuals i cognitius adequats.

Analitzant el que ha passat ens adonem que el mapa i les respostes a les preguntes de l’activitat d’avaluació inicial han estat simples, unidireccionals, aïllades, desorganitzades, d’idees difuses, inclusors inadequats, poc reflexionades, elaborades a “bote pronto”. Un cop es prepara el debat, amb la documentació i el material necessari per poder-hi participar, comencen les primeres intervencions, apareixen noves i diverses informacions que si prestes una mica d’atenció i les vas seguint dia a dia acaben per enganxar-te i et permeten definir les pròpies. Reflexiones, penses amb allò que hi creus, raones què pensen els demés. Ara, hi ha coses que ja no hi creus tant, i posteriorment en determinats casos acabes pensant conscientment diferent. En aquests moments construeixes coneixement. Te n’adones que allò amb el que creies hi ha formes diferenciades de veure-ho, i que aquestes et convencen plenament. Et sents totalment realitzat. Accedeixes al procés de canvi conceptual.

Si a més a més, s’utilitzen eines d’última tecnologia com poden ser un debat interactiu pactat via correu electrònic; a meitat del mateix, es demana l’elaboració d’un mapa conceptual d’allò après fins el moment, i els condicionants són els més adients per a la reflexió i l’esforç consentit, estem en disposició d’adquirir coneixement que modificarà els models cognitius inicials i permetrà accedir al canvi. Val a dir que depèn siguin les motivacions i intencions de cadascú aconseguiran en major o menor mesura el grau de canvi.Personalment per ni ha estat un repte aconseguir fer el mapa conceptual a més a més penso que ha estat una activitat molt atractiva per la qual cosa m’ha ajudat a aprendre significativament.

Cal reconèixer la importància i efectivitat de les noves tecnologies, tot i que en principi era un mica reacia a la seva utilització. De la mateixa manera que s’ha produït en mi un canvi conceptual des de l’inici de l’activitat 1.1 fins a l’acabament de l’activitat 1.3, són molts els canvis conceptual que es donen a la llarga de la vida de les persones.Personalment vaig a explicar un dels millors canvis conceptuals que s’ha donat a la meva vida i que penso que estarà en constant evolució.Fa quatre mesos vaig tenir al meu primer fill.Fins llavors havia tingut una idea de la maternitat una mica simple com el meu mapa inicial (això ho puc dir ara, perquè llavors crèia que era molt complexa).Ara veig que hi ha molts aspectes a tenir en compte i moltes idees noves que sorgeixen del contacte dia a dia amb el meu bebé i d’aquesta manera es van ampliant els meus esquemes de coneixement i es va donant dia darrere dia una reestructuració dels meus esquemes mentals que no deixaran d’estar en continua reestructuració fins a la fi dels meus dies, ja que a mesura que el nen anirà creixent apareixeran noves preocupacions i complicacions que jo no comptava quan pensava en la maternitat abans de ser mare.Val a dir, que una de les condicions perquè es doni aprenentatge sigui significatiu ha de ser la intencionalitat per part de l’aprenent, en el meu cas no hi ha dubte de què aquesta es dóna 100% ja que cada dia em desperto pensant quina serà la millora manera d’educar-lo i de que sigui feliç.

En definitiva, crec haver adquirit un fort compromís cognitiu, que a ben segur m’ha permès reestructurar, reafirmar i modificar alguns dels models mentals inicials per crear-ne de nous o diferents, amb la qual cosa sembla evident trobar-se en un procés de canvi conceptual indefinit. En el meu cas, sí s’ha produït canvi conceptual, de forma intencionada, lliure i compromesa, entès com un procés continu e indefinit. He aconseguit aprendre significativament fent servir les noves tecnologies (elaboració de mapes conceptuals amb programari CMaps Tool, millores en el formateig de correus electrònics, elaboració d’índexs automàtics, introducció d’imatges, desenvolupament d’argumentacions) adonant-me de la importància de la seva utilització alhora de provocar en els alumnes allò per lo que lluitem dia a dia, que no és altra cosa que oferir-los-hi l’ajuda ajustada a les seves capacitats per tal que construeixin el seu propi coneixement.

C-mapTools

M’agradaria dir que per mi ha estat un repte molt gran aprendre a fer mapes conceptuals i a fer funcionar el programa c-mapTools.Ha valgut la pena perquè a banda d’aprofundir en els conceptes del mòdul, de l’article i del debat he aprés a utilitzar un programa que desconeixia i penso que això és molt enriquidor.Aquest és un exemple més de què les TIC han d’estar present com a eina i com a contingut en el procés d’ensenyament-aprenentatge.

Autoavaluació minipac 1.3

Aquest és el mapa conceptual sorgit dels conceptes més importants dels mòdul 1 de l’assignatura, de l’article de Doménech i Tirado i del debat representats en un mapa conceptual.Tot seguit he inclós també un apartat referent a noves impressions i reflexions sobre la relació entre C-T-S-E i un altre referent a la síntesi del debat.

Noves impressions i reflexions sobre la relació entre C-T-S-E.

Sembla evident que ciència, tecnologia, societat i educació és relacionen entre sí.La ciència s’encarrega dels nous coneixements, la tecnologia de l’elaboració de dissenys, la societat d’evolucionar d’acord amb les circumstànciesdel moment en què es troba i l’Educació ha de transmetre els nous coneixements i els nous sabers a les noves generacions i a la resta de persones que opten per una formació continuada al llarg de tota la vida. Totes quatre mantenen uns lligams que no fan possible explicar-ne una sense tenir en compte les altres. Això ha produït el fet que estem vivint en una època totalment tecnològica, en la que les nostres vides estan completament organitzades al voltant de la tecnologia. Gràcies a aquesta, han sorgit noves formes d'aprendre, i nous reptes per a la societat.Personalment crec que la tecnologia està avançant a un ritme superior al que ho fa la societat.

La societat ha passat per varies revolucions, fins arribar al moment actual on han pres un gran protagonisme les TIC, afectant no només al terreny de l’ensenyament-aprenentatge sinó també en tots els sectors de la nostra societat. Gràcies a les TIC podem ampliar els coneixements, però que el fet que tinguem a l’abast més coneixements no significa que sapiguem més. Aquí apareéis un dels reptes de l’utilització de les TIC. Hem d’aprendre a destriar la informació i convertir-nos en crítics d’aquesta de tal forma que només ens hem de quedar amb la correcta, creant-nos així el nostre propi coneixement. Els centres educatius programen les seves matèries però, a partir d’ara hauran de tenir present la influència de les Noves Tecnologies en el moment de fer la seva programació.

Davant de la introducció de les Noves Tecnologies en el món educatiu, trobem diferents postures:

1. 
   
   D’una banda els tecnofòbics que consideren la tecnología com una amenaça, una ruptura de la privacitat i una instrumentalització del capitalisme;sostenen que la cultura tecnològica ha deshumanitzat la societat i que cal tornar a una perspectiva que consideri les emocions, la sensibilitat i l’ètica, per tal d’evitar que els subjectes es sentin manipulats i dirigits per les tecnologies.Entre els defensors d’aquesta postura destaquen alguns autors com Roszark, Munfort, Sartori i en general, els partidaris de la ideologia Constructivista, que considera que el procés d’ensenyament-aprenentatge no es pot descontextualitzar, és a dir, que el coneixement es desenvolupa de manera interna a l’individu quan la informació que obté interactua amb el seu entorn, per tant la memorització i apreciació de símbols no és coneixement.


2. 
   
   D’altra banda trobem els tecnòfils, que opinen que la utilització de les Tecnologies serveix per a potenciar el desenvolupament de la democràcia directa, que són instruments de democratització i que permeten als desafavorits l’apropament a altres cultures més poderoses econòmicament i els permeten rebre una formació de qualitat independentment del lloc on es trobin, que el món digital repercuteix en tots els àmbits de la societat facilitant l’acostament dels pobles i superant les barreres espacio-temporals.Alguns representants d’aquesta postura són Toffler, Negroponte i en general els seguidors del Conductisme ( són teories de carácter empíric i consideren que el comportament és l’únic objecte d’estudi de la Psicología i que d’altres aspectes de l’individu, com les creences, l’afecte…no determinen la conducta) i del Cognitivisme (consideren que l’aprenentatge és un procés intencional de canvis de significat interns per la interrelació entre la informació del medi i el subjecte actiu).

Els tecnòfils apliquen les Noves Tecnologies de la Informació a l’educació atenent a dos criteris que han originat dues postures diferents:

1. 
   
   D’una banda trobem la posició sociodeterminista que considera que el sistema social o cultural d’un lloc determinat, condiciona l’ús dels avenços Tecnològics, establint-se una forta interacció entre Tecnología i la Societat a qui pertany.Aquesta postura defensa l’ús de les TIC des de l’inici de l’escolarització aplicades de manera transversal al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, excloent d’aquesta manera la necessitat de l’ús de l’aula d’informàtica, ja que amb l’aplicació de les TIC s’integra al mateix temps el procés d’aprenentatge del funcionament de les Noves Tecnologies.


2. 
   
   D’altra banda trobem la postura tecnodeterminista que considera que la societat està condicionada pels avenços tecnològics que es produeixen.Es basen en la idea de què el progrés científic comporta un progrés tecnològic, i com a conseqüència, un progrés econòmic i social.La idea de progrés que es presenta és unidireccional, de manera que el progrés científic comporta un progrés tecnològic i aquest suposa un progrés econòmic i per tant això desemboca en una millota a nivell social. Es dóna importància a un ensenyament específic de les TIC des de l’Aula d’informàtica amb professors especialitzats.

Aquestes dues postures són les que hem hagut de defensar en el nostre debat.A mi m’ha tocat defensar la postura tecnodeterminista.


Síntesi del debat.

En primer lloc m’agradaria dir que estic totalment en desacord en alguns punts de la postura tècnodeterminista que m’ha tocat defensar en el debat com ara la no transversalitat de les TIC (fil transversalitat de les TIC) o la importància de les noves tecnologies per sobre de l’aliment en països subdesenvolupats(fil pa o bits)

En quan a la idea que m’ha sobtat més o més ben dit a la conclusió que he arribat després de tot el que s’ha comentat en el debat és que les TIC són part de la nostra vida i gairebé ens han d’acompanyar dia rere dia en les nostres activitats per això defenso a ultrança que aquestes s’han d’ensenyar de manera transversal.Però perquè això sigui una realitat encara hi ha moltes coses a fer com ara:

-Predisposició i preparació dels professionals de l’educació per aprendre i ensenyar a través de les TIC.
- Dotació de recursos a les aules.
-Tenir una programació per saber quins objectius referents a les TIC han d’assolir els alumnes en cadascun dels nivells i etapes educatives.
-...

Hem de tenir present que en la societat actual no ens podem allunyar de la realitat tecnològica, les noves tecnologies com Internet no s’han de veure com a enemigues sinó tot al contrari com un recurs que ens ajuda i pot facilitar-nos l’accés a la informació.

Les TIC són fruit de l’evolució de la nostra societat. Vulguem o no ens necessitem mútuament. Són condició “sine quan on” per integrar-se 100%. No es pot girar l’esquena. Les noves generacions no tindran cap problema, han nascut sent presents. En canvi, aquells que ens ha agafat en plena ebullició caldrà que ens mentalitzem i autorestaurem els esquemes de veure i fer les coses. No hem d’oblidar que molts de nosaltres estem formant els nens del demà i hem de dotar-los de les millors condicions possibles. Les TIC són una prioritat de primer ordre. La implicació del professorat en la nova metodologia és fonamental, així com la seva formació. Caldria mostrar les avantatges dels nous recursos, sense deixar-los sols davant del maquinari. Cal un període progressiu fins el “deixar-lo anar” final. Pot ser no són els recursos els que vagin a canviar l’ensenyament, sinó l’ús que les persones facin d’ells.

La importància de les TIC en el procés educatiu ha estat una preocupació cada cop més gran.Al juny de 1998, a la Conferència de Praga, els Ministres d’Educació de la Unió Europea (UE) i dels països candidats van proposar crear un grup de treball format per experts nacionals amb intenció d’identificar una sèrie d’indicadors o referències que facilitessin l’avaluació nacional dels sistemes educatius. Al juny del 2000 es va presentar aquest informe on es recollien setze indicadors de la qualitat escolar. Un d’aquests indicadors està relacionat amb la incorporació de les TIC a l’aula.Les TIC revesteixen una importància creixent en la vida quotidiana al permetre desenvolupar una nova forma d’aprendre, de viure, de treballar, de consumir i de divertir-nos. Malgrat les diferències existents en relació amb la importància del paper assignat a les TIC en els programes d’ensenyament escolar, poc a poc s’ha de fomentar que tots els ciutadans utilitzin les TIC, inclosos els sectors més desafavorits i vulnerables de la població, i promoure la formació del personal docent de totes les disciplines en les competències necessàries.

Ara bé, per tal de que aquest procés pugui avançar per tal de que la integració de les TIC en l’educació sigui real, cal que els centres educatius i tot la comunitat escolar (professors, alumnes i pares) recolzin les noves tecnologies elaborant projectes que s’ajustin a la realitat de cada centre en la recerca d’aconseguir que els alumnes estiguin millor preparat, que cap membre de la comunitat educativa, i especialment del grup dels alumnes, quedi desafavorit pel centre educatiu on ha de realitzar els seus estudis.

Cal assenyalar que la introducció de les TIC a l’aula ha permès comptar amb nous recursos que ajuden tant al professor com a l’alumne en el procés d’aprenentatge, a més d’una adaptació de la forma d’ensenyar. L’accés i ús de les noves tecnologies ha d’ésser un complement a la classe preparada pel professor, i per això cal que el professorat no tingui por en utilitzar aquesta eina, que en cap moment ha de ser vista com a substituta de la forma tradicional d’ensenyament sinó com a complement i ajuda als recursos utilitzats a l’aula. Tampoc podem convertir Internet en una eina exclusiva del procés d’aprenentatge doncs només aconseguiríem que els alumnes estiguessin connectats totes les hores a Internet; s’ha de realitzar un procés de reeducació de l’ús d’Internet que és molt diferent al que els alumnes realitzen fora del centre educatiu.

Cada cop més, els alumnes estan més integrats a la societat de la informació, i en molts casos coneixen les possibilitat que Internet els ofereix, però no coneixen l’ús d’Internet com a eina d’ajuda i aprenentatge en el seu procés formatiu. Per això els professors han de tenir com a un dels objectius ensenyar l’ús adequat de les TIC i les seves possibilitats, no només com una eina de recerca i intercanvi d’informació, sinó com una eina formativa i d’ajuda per a aconseguir un aprenentatge significatiu en l’àrea de coneixement que han d’impartir el professorat. Per aquest motiu, els professors han de realitzar un esforç per a aconseguir la correcta i eficaç integració de les possibilitats que Internet ofereix com un recurs més en el seu procés d’ensenyament.

Cal també evitar la por que tenen alguns professors en utilitzar aquestes noves tecnologies, per això cal potenciar l’elaboració de materials curriculars digitals i que el professorat perdi la por al correcte ús de les TIC’s. Per aquest motiu, també és important assenyalar que és necessari que les institucions educatives ajudin al professorat a fer ús d’aquests avenços i a no cometre errors en el procés d’aprenentatge dels alumnes que és el principal objectiu dels professors.

D’acord la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, l’alumne aprèn significativament quan el professor li proporciona els ajuts necessaris dins del camp que Vygotski anomena zona desenvolupament proper. Aquestes ajudes tindran molt a dir les TIC, les quals podran fer-se servir com:

1.- Eines al servei de la resta de continguts de les àrees del currículum

2.- Continguts específics que permetin desenvolupar el seu camp d’actuació.

En quan a la valoració de la meva participació en el debat en funció dels criteris d’avaluació penso que he estat prou clara en les meves intervencions, que he intentat defensar (tot i no estar d’acord) la postura tècnico-determinista que és la que m’ha tocat, abans d’intervenir em vaig llegir l’article i el mòdul pertinents i també vaig buscar informació per internet, he realitzat quatre intervencions més la corresponent a la síntesi, he adjuntat en dos d’aquestes intervencions el gràfic, he respectat les normes d’escriptura en quan a color, subratllat, negreta....En fi, penso que he procurat seguir totes les indicacions que ens va proposar el consultor a l’inici de l’activitat.

En quan als companys que destacaria són Zoraida Mateo i Sónia Garcia.El per què es deu a la claredat en les seves afirmacions i en la justificació que fan de les mateixes a més a més penso que totes dues han tingut molt en compte els criteris d’avaluació del consultor a l’hora de fer les seves intervencions en el debat.

En definitiva, la societat evoluciona a un ritme imparable. Ningú pot posar-hi fre. En qualsevol cas, necessitem formació, recursos, conscienciació col·lectiva per creure amb allò que s’està fent per tal de disposar d’òptimes condicions per oferir els ajuts necessaris i que mai ningú ens pugui retreure que no s’ha fet allò que s’havia de fer. Cal prendre responsabilitats dels nostres actes i actuar vers aquestes.

Què divertit això dels blogs!!!!

Acabo de fer el meu primer comentari al blog d'una companya!!!És molt divertit, em pensava que em costaria més però veig que amb paciència i dedicació tot s'aconsegueix.

Ja sé fer un enllaç!!!

Després de dos dies intentant fer un enllaç de tal manera que al clicar a sobre de El meu bloc pogués accedir-hi directament, a la fi, remenant i remenant , me n'he sortit.Per a mi és un gran pas!!!

Avaluació Inicial

Bé, aquí teniu la meva opinió sobre les qüestions corresponents a la pregunat 9 de la Minipac 1.1, el mapa conceptual i les conclusions.

Qüestions:

Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord)

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 5
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 10
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 0
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 10
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 0
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 0
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 10
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 10

Mapa Conceptual

Conclusions:

Em sembla perfecte, iniciar el treball d’una assignatura del nivell d’aquesta amb l’avaluació prèvia dels alumnes per tal de conèixer quin són els seus coneixements de partida. A primer cop d’ull em sembla que ens esperen tres mesos de treball molt exigents, però com sempre si a la fi ha valgut la pena tot l’esforç tindrà la seva recompensa. Aquestes són les assignatures que recordes amb més gratitud un cop acabats els estudis. Personalment crec que hauré de treballar molt ja que en el terreny de les noves tecnologies vaig una mica perduda i el que em fa patir és que el fet de tenir un bebé de dos mesos em lleva molt de temps de dedicació a la UOC, tot i que jo em comprometo a fer tot allò que pugui.

Benvinguda

Hola a tothom!!!

Aquest és el meu primer missatge que escric al blog i també és el meu primer blog de creació pròpia.Potser anireu veient que l'aspecte del meu blog va canviant al llarg dels primers dies i és perquè estic descobrint totes les possibilitats que tenim per personalitzar-lo.

Espero que aquest sigui un espai de comunicació entre tots els companys on puguem expressar les nostres opinions i on puguem aprendre els uns dels altres.

Personalment espero aprendre una mica més (que serà molt) d'informàtica ja que és un dels meus punts febles.

Bon inici de semestre a tots/es!!!