Aquest és el mapa conceptual sorgit dels conceptes més importants dels mòdul 1 de l’assignatura, de l’article de Doménech i Tirado i del debat representats en un mapa conceptual.Tot seguit he inclós també un apartat referent a noves impressions i reflexions sobre la relació entre C-T-S-E i un altre referent a la síntesi del debat.
Sembla evident que ciència, tecnologia, societat i educació és relacionen entre sí.La ciència s’encarrega dels nous coneixements, la tecnologia de l’elaboració de dissenys, la societat d’evolucionar d’acord amb les circumstànciesdel moment en què es troba i l’Educació ha de transmetre els nous coneixements i els nous sabers a les noves generacions i a la resta de persones que opten per una formació continuada al llarg de tota la vida. Totes quatre mantenen uns lligams que no fan possible explicar-ne una sense tenir en compte les altres. Això ha produït el fet que estem vivint en una època totalment tecnològica, en la que les nostres vides estan completament organitzades al voltant de la tecnologia. Gràcies a aquesta, han sorgit noves formes d'aprendre, i nous reptes per a la societat.Personalment crec que la tecnologia està avançant a un ritme superior al que ho fa la societat.
La societat ha passat per varies revolucions, fins arribar al moment actual on han pres un gran protagonisme les TIC, afectant no només al terreny de l’ensenyament-aprenentatge sinó també en tots els sectors de la nostra societat. Gràcies a les TIC podem ampliar els coneixements, però que el fet que tinguem a l’abast més coneixements no significa que sapiguem més. Aquí apareéis un dels reptes de l’utilització de les TIC. Hem d’aprendre a destriar la informació i convertir-nos en crítics d’aquesta de tal forma que només ens hem de quedar amb la correcta, creant-nos així el nostre propi coneixement. Els centres educatius programen les seves matèries però, a partir d’ara hauran de tenir present la influència de les Noves Tecnologies en el moment de fer la seva programació.
Davant de la introducció de les Noves Tecnologies en el món educatiu, trobem diferents postures:
- D’una banda els tecnofòbics que consideren la tecnología com una amenaça, una ruptura de la privacitat i una instrumentalització del capitalisme;sostenen que la cultura tecnològica ha deshumanitzat la societat i que cal tornar a una perspectiva que consideri les emocions, la sensibilitat i l’ètica, per tal d’evitar que els subjectes es sentin manipulats i dirigits per les tecnologies.Entre els defensors d’aquesta postura destaquen alguns autors com Roszark, Munfort, Sartori i en general, els partidaris de la ideologia Constructivista, que considera que el procés d’ensenyament-aprenentatge no es pot descontextualitzar, és a dir, que el coneixement es desenvolupa de manera interna a l’individu quan la informació que obté interactua amb el seu entorn, per tant la memorització i apreciació de símbols no és coneixement.
- D’altra banda trobem els tecnòfils, que opinen que la utilització de les Tecnologies serveix per a potenciar el desenvolupament de la democràcia directa, que són instruments de democratització i que permeten als desafavorits l’apropament a altres cultures més poderoses econòmicament i els permeten rebre una formació de qualitat independentment del lloc on es trobin, que el món digital repercuteix en tots els àmbits de la societat facilitant l’acostament dels pobles i superant les barreres espacio-temporals.Alguns representants d’aquesta postura són Toffler, Negroponte i en general els seguidors del Conductisme ( són teories de carácter empíric i consideren que el comportament és l’únic objecte d’estudi de la Psicología i que d’altres aspectes de l’individu, com les creences, l’afecte…no determinen la conducta) i del Cognitivisme (consideren que l’aprenentatge és un procés intencional de canvis de significat interns per la interrelació entre la informació del medi i el subjecte actiu).
Els tecnòfils apliquen les Noves Tecnologies de la Informació a l’educació atenent a dos criteris que han originat dues postures diferents:
- D’una banda trobem la posició sociodeterminista que considera que el sistema social o cultural d’un lloc determinat, condiciona l’ús dels avenços Tecnològics, establint-se una forta interacció entre Tecnología i la Societat a qui pertany.Aquesta postura defensa l’ús de les TIC des de l’inici de l’escolarització aplicades de manera transversal al llarg de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge, excloent d’aquesta manera la necessitat de l’ús de l’aula d’informàtica, ja que amb l’aplicació de les TIC s’integra al mateix temps el procés d’aprenentatge del funcionament de les Noves Tecnologies.
- D’altra banda trobem la postura tecnodeterminista que considera que la societat està condicionada pels avenços tecnològics que es produeixen.Es basen en la idea de què el progrés científic comporta un progrés tecnològic, i com a conseqüència, un progrés econòmic i social.La idea de progrés que es presenta és unidireccional, de manera que el progrés científic comporta un progrés tecnològic i aquest suposa un progrés econòmic i per tant això desemboca en una millota a nivell social. Es dóna importància a un ensenyament específic de les TIC des de l’Aula d’informàtica amb professors especialitzats.
Aquestes dues postures són les que hem hagut de defensar en el nostre debat.A mi m’ha tocat defensar la postura tecnodeterminista.
Síntesi del debat.
Síntesi del debat.
En primer lloc m’agradaria dir que estic totalment en desacord en alguns punts de la postura tècnodeterminista que m’ha tocat defensar en el debat com ara la no transversalitat de les TIC (fil transversalitat de les TIC) o la importància de les noves tecnologies per sobre de l’aliment en països subdesenvolupats(fil pa o bits)
En quan a la idea que m’ha sobtat més o més ben dit a la conclusió que he arribat després de tot el que s’ha comentat en el debat és que les TIC són part de la nostra vida i gairebé ens han d’acompanyar dia rere dia en les nostres activitats per això defenso a ultrança que aquestes s’han d’ensenyar de manera transversal.Però perquè això sigui una realitat encara hi ha moltes coses a fer com ara:
-Predisposició i preparació dels professionals de l’educació per aprendre i ensenyar a través de les TIC.
- Dotació de recursos a les aules.
-Tenir una programació per saber quins objectius referents a les TIC han d’assolir els alumnes en cadascun dels nivells i etapes educatives.
-...
Hem de tenir present que en la societat actual no ens podem allunyar de la realitat tecnològica, les noves tecnologies com Internet no s’han de veure com a enemigues sinó tot al contrari com un recurs que ens ajuda i pot facilitar-nos l’accés a la informació.
Les TIC són fruit de l’evolució de la nostra societat. Vulguem o no ens necessitem mútuament. Són condició “sine quan on” per integrar-se 100%. No es pot girar l’esquena. Les noves generacions no tindran cap problema, han nascut sent presents. En canvi, aquells que ens ha agafat en plena ebullició caldrà que ens mentalitzem i autorestaurem els esquemes de veure i fer les coses. No hem d’oblidar que molts de nosaltres estem formant els nens del demà i hem de dotar-los de les millors condicions possibles. Les TIC són una prioritat de primer ordre. La implicació del professorat en la nova metodologia és fonamental, així com la seva formació. Caldria mostrar les avantatges dels nous recursos, sense deixar-los sols davant del maquinari. Cal un període progressiu fins el “deixar-lo anar” final. Pot ser no són els recursos els que vagin a canviar l’ensenyament, sinó l’ús que les persones facin d’ells.
La importància de les TIC en el procés educatiu ha estat una preocupació cada cop més gran.Al juny de 1998, a la Conferència de Praga, els Ministres d’Educació de la Unió Europea (UE) i dels països candidats van proposar crear un grup de treball format per experts nacionals amb intenció d’identificar una sèrie d’indicadors o referències que facilitessin l’avaluació nacional dels sistemes educatius. Al juny del 2000 es va presentar aquest informe on es recollien setze indicadors de la qualitat escolar. Un d’aquests indicadors està relacionat amb la incorporació de les TIC a l’aula.Les TIC revesteixen una importància creixent en la vida quotidiana al permetre desenvolupar una nova forma d’aprendre, de viure, de treballar, de consumir i de divertir-nos. Malgrat les diferències existents en relació amb la importància del paper assignat a les TIC en els programes d’ensenyament escolar, poc a poc s’ha de fomentar que tots els ciutadans utilitzin les TIC, inclosos els sectors més desafavorits i vulnerables de la població, i promoure la formació del personal docent de totes les disciplines en les competències necessàries.
Ara bé, per tal de que aquest procés pugui avançar per tal de que la integració de les TIC en l’educació sigui real, cal que els centres educatius i tot la comunitat escolar (professors, alumnes i pares) recolzin les noves tecnologies elaborant projectes que s’ajustin a la realitat de cada centre en la recerca d’aconseguir que els alumnes estiguin millor preparat, que cap membre de la comunitat educativa, i especialment del grup dels alumnes, quedi desafavorit pel centre educatiu on ha de realitzar els seus estudis.
Cal assenyalar que la introducció de les TIC a l’aula ha permès comptar amb nous recursos que ajuden tant al professor com a l’alumne en el procés d’aprenentatge, a més d’una adaptació de la forma d’ensenyar. L’accés i ús de les noves tecnologies ha d’ésser un complement a la classe preparada pel professor, i per això cal que el professorat no tingui por en utilitzar aquesta eina, que en cap moment ha de ser vista com a substituta de la forma tradicional d’ensenyament sinó com a complement i ajuda als recursos utilitzats a l’aula. Tampoc podem convertir Internet en una eina exclusiva del procés d’aprenentatge doncs només aconseguiríem que els alumnes estiguessin connectats totes les hores a Internet; s’ha de realitzar un procés de reeducació de l’ús d’Internet que és molt diferent al que els alumnes realitzen fora del centre educatiu.
Cada cop més, els alumnes estan més integrats a la societat de la informació, i en molts casos coneixen les possibilitat que Internet els ofereix, però no coneixen l’ús d’Internet com a eina d’ajuda i aprenentatge en el seu procés formatiu. Per això els professors han de tenir com a un dels objectius ensenyar l’ús adequat de les TIC i les seves possibilitats, no només com una eina de recerca i intercanvi d’informació, sinó com una eina formativa i d’ajuda per a aconseguir un aprenentatge significatiu en l’àrea de coneixement que han d’impartir el professorat. Per aquest motiu, els professors han de realitzar un esforç per a aconseguir la correcta i eficaç integració de les possibilitats que Internet ofereix com un recurs més en el seu procés d’ensenyament.
Cal també evitar la por que tenen alguns professors en utilitzar aquestes noves tecnologies, per això cal potenciar l’elaboració de materials curriculars digitals i que el professorat perdi la por al correcte ús de les TIC’s. Per aquest motiu, també és important assenyalar que és necessari que les institucions educatives ajudin al professorat a fer ús d’aquests avenços i a no cometre errors en el procés d’aprenentatge dels alumnes que és el principal objectiu dels professors.
Ara bé, per tal de que aquest procés pugui avançar per tal de que la integració de les TIC en l’educació sigui real, cal que els centres educatius i tot la comunitat escolar (professors, alumnes i pares) recolzin les noves tecnologies elaborant projectes que s’ajustin a la realitat de cada centre en la recerca d’aconseguir que els alumnes estiguin millor preparat, que cap membre de la comunitat educativa, i especialment del grup dels alumnes, quedi desafavorit pel centre educatiu on ha de realitzar els seus estudis.
Cal assenyalar que la introducció de les TIC a l’aula ha permès comptar amb nous recursos que ajuden tant al professor com a l’alumne en el procés d’aprenentatge, a més d’una adaptació de la forma d’ensenyar. L’accés i ús de les noves tecnologies ha d’ésser un complement a la classe preparada pel professor, i per això cal que el professorat no tingui por en utilitzar aquesta eina, que en cap moment ha de ser vista com a substituta de la forma tradicional d’ensenyament sinó com a complement i ajuda als recursos utilitzats a l’aula. Tampoc podem convertir Internet en una eina exclusiva del procés d’aprenentatge doncs només aconseguiríem que els alumnes estiguessin connectats totes les hores a Internet; s’ha de realitzar un procés de reeducació de l’ús d’Internet que és molt diferent al que els alumnes realitzen fora del centre educatiu.
Cada cop més, els alumnes estan més integrats a la societat de la informació, i en molts casos coneixen les possibilitat que Internet els ofereix, però no coneixen l’ús d’Internet com a eina d’ajuda i aprenentatge en el seu procés formatiu. Per això els professors han de tenir com a un dels objectius ensenyar l’ús adequat de les TIC i les seves possibilitats, no només com una eina de recerca i intercanvi d’informació, sinó com una eina formativa i d’ajuda per a aconseguir un aprenentatge significatiu en l’àrea de coneixement que han d’impartir el professorat. Per aquest motiu, els professors han de realitzar un esforç per a aconseguir la correcta i eficaç integració de les possibilitats que Internet ofereix com un recurs més en el seu procés d’ensenyament.
Cal també evitar la por que tenen alguns professors en utilitzar aquestes noves tecnologies, per això cal potenciar l’elaboració de materials curriculars digitals i que el professorat perdi la por al correcte ús de les TIC’s. Per aquest motiu, també és important assenyalar que és necessari que les institucions educatives ajudin al professorat a fer ús d’aquests avenços i a no cometre errors en el procés d’aprenentatge dels alumnes que és el principal objectiu dels professors.
D’acord la concepció constructivista de l’ensenyament – aprenentatge, l’alumne aprèn significativament quan el professor li proporciona els ajuts necessaris dins del camp que Vygotski anomena zona desenvolupament proper. Aquestes ajudes tindran molt a dir les TIC, les quals podran fer-se servir com:
1.- Eines al servei de la resta de continguts de les àrees del currículum
2.- Continguts específics que permetin desenvolupar el seu camp d’actuació.
En quan a la valoració de la meva participació en el debat en funció dels criteris d’avaluació penso que he estat prou clara en les meves intervencions, que he intentat defensar (tot i no estar d’acord) la postura tècnico-determinista que és la que m’ha tocat, abans d’intervenir em vaig llegir l’article i el mòdul pertinents i també vaig buscar informació per internet, he realitzat quatre intervencions més la corresponent a la síntesi, he adjuntat en dos d’aquestes intervencions el gràfic, he respectat les normes d’escriptura en quan a color, subratllat, negreta....En fi, penso que he procurat seguir totes les indicacions que ens va proposar el consultor a l’inici de l’activitat.
En quan als companys que destacaria són Zoraida Mateo i Sónia Garcia.El per què es deu a la claredat en les seves afirmacions i en la justificació que fan de les mateixes a més a més penso que totes dues han tingut molt en compte els criteris d’avaluació del consultor a l’hora de fer les seves intervencions en el debat.
En quan a la valoració de la meva participació en el debat en funció dels criteris d’avaluació penso que he estat prou clara en les meves intervencions, que he intentat defensar (tot i no estar d’acord) la postura tècnico-determinista que és la que m’ha tocat, abans d’intervenir em vaig llegir l’article i el mòdul pertinents i també vaig buscar informació per internet, he realitzat quatre intervencions més la corresponent a la síntesi, he adjuntat en dos d’aquestes intervencions el gràfic, he respectat les normes d’escriptura en quan a color, subratllat, negreta....En fi, penso que he procurat seguir totes les indicacions que ens va proposar el consultor a l’inici de l’activitat.
En quan als companys que destacaria són Zoraida Mateo i Sónia Garcia.El per què es deu a la claredat en les seves afirmacions i en la justificació que fan de les mateixes a més a més penso que totes dues han tingut molt en compte els criteris d’avaluació del consultor a l’hora de fer les seves intervencions en el debat.
En definitiva, la societat evoluciona a un ritme imparable. Ningú pot posar-hi fre. En qualsevol cas, necessitem formació, recursos, conscienciació col·lectiva per creure amb allò que s’està fent per tal de disposar d’òptimes condicions per oferir els ajuts necessaris i que mai ningú ens pugui retreure que no s’ha fet allò que s’havia de fer. Cal prendre responsabilitats dels nostres actes i actuar vers aquestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada