Minipac 2.2.El meu cas Kite.Els models d'experiències, contribueixen a l'aprenentatge significatiu?Conclusions.

Mitjançant aquest enllaç podreu visualitzar el meu cas Kite.

http://www.scribd.com/full/30654122?access_key=key-y7ro51y8x8hok7l6jf1

Els models d’experiències, contribueixen a l’aprenentatge significatiu?

Crec que sí. Si tenim en compte que aprenem significativament de les nostres pròpies experiències; evidentment, no en el mateix grau, també aprenem de les experiències que ens expliquen els demés.

Segons l’RBC (Cased – Based Learninig / raonament basat en casos), que és un mètode que s’utilitza per representar els coneixements de les persones, quan ens trobem amb una situació nova, l’analitzem i intentem recuperar una situació similar que ja havíem experimentat. Recuperem sobre la situació i allò que vam aprendre. En definitiva, que els problemes nous es resolen trobant casos semblants del passat (Schank, 1990). Aquest mètode confirma la idea que els models d’experiències ajuden incorporar els nous aprenentatges a partir dels coneixements previs que disposem en forma d’històries, les quals hem vivenciat; o bé, en menor mesura potser (segons sigui el grau d’impacte, la sensibilitat de l’oient, la relació amb altres històries viscudes o comptades, les experiències acumulades relacionades...), ens han comptat els altres.

En definitiva, els nostres alumnes podran impulsar el canvi conceptual amb la introducció dels models de les experiències viscudes per altres persones, és a dir, recollint històries sobre les experiències dels altres (TIC i aprenentatge significatiu: una perspectiva constructivista, pàg 24). Tot canvi conceptual, tal com nosaltres l’entenem, requereix que s’hagi produït aprenentatge significatiu.

Conclusions.

Crec, sincerament que els models d’històries ajuden a ensenyar significativament, permeten al seu moment recordar històries que ens han explicat, les quals hem interioritzat més o menys significativament, d’acord hagin estat les característiques de l’entorn i pròpies, aconseguint major o menor ressò, i d’aquesta manera elaborar activitats d’E-A intencionades i significatives a les necessitats dels nostres alumnes, a les seves característiques, capacitats i coneixements previs.

Els models d’històries són recursos de força utilitat pel professorat que motiven l’alumnat i permeten introduir els continguts de les diferents programacions amb l’efecte conegut d’altres experimentadors.Està demostrat que són de gran utilitat per tal de promoure una reestructuració cognitiva en els nostres alumnes i per la qual cosa afavoreixen a l’adquisició d’un aprenentatge significatiu.Seria convenient visitar la base de casos KITE per extreure aquelles que vagin bé a les nostres situacions.

Minipac 2.1.Comparació visual dels mapes.Constància argumentativa.Conclusions.

Comparació visual dels mapes




Constància argumentativa.

Premissa: L’aprenentatge significatiu ajuda els alumnes a construir el seu propi coneixement.

Les “miniactivitats” d’E-A desenvolupades en la PAC 1, han permès afavorir la construcció d’un model mental computacional. Els models mentals són representacions riques, complexes, interconnectades, interdependents i multimodals de tot allò que una persona o un grup de persones saben.

En el mòdul 1, s’afirma que l’activitat que afavoreix la construcció d’un model mental de manera més consistent i productiva és la construcció de models computacionals. És a dir, usar l’ordinador per a construir models del que s’ha estudiat proporciona una representació física dels processos mentals de la construcció de models.

Diferents investigadors han demostrat la relació entre la construcció de models i els models mentals (Frederiksen i White, 1998; Mellar, Bliss, Boohan, Ogborn i Tompsett, 1994; White, 1993). La manera més efectiva d’impulsar la construcció de models mentals és fer que els estudiants usin una varietat d’eines per a construir models físics, visuals, lògics, o computacionals dels fenòmens. En altres paraules, construir models físics i computacionals mitjançant tecnologies confereix als estudiants l’oportunitat d’operacionalitzar i externalitzar els seus models mentals.

El pas de l’activitat 1.1 a la 1.3 amb el debat de per mig, ha permès ampliar o incrementar els coneixements que es tenien sobre les possibles relacions entre Ciència-Societat-Tecnologia i Educació. Si ens fixem en el mapa comparatiu, la part que està en blau fluorescent amb sombra blau marí i en forma rodona és la que coincideixen tots dos (al meu judici) i representa menys d’una quarta part del total. El material que calia analitzar i reflexionar per desenvolupar les activitats del mòdul 1 de l’assignatura i els articles recomanats i obligatoris, la participació en el debat, combinats amb les eines informàtiques adequades han ajudat a desenvolupar un veritable aprenentatge significatiu, direccionat en molts de nosaltres en el procés de canvi.

En el primer mapa que és molt simple, es veu clarament que per mi en el moment que el vaig fer no existia relació entre ciència i tecnologia, eren com a realitats intdependents que sí que tenien alguna cosa a veure amb la societat.Aquesta societat havia de ser desenvolupada per a tenir accés a la ciència i a la tecnologia i en quan a l’educació no apareixia enlloc.Quedava tot poc clar. Posteriorment, m’he adonat que feien falta molts conceptes per explicar aquesta relació, el que ha provocat una reestructuració o reorganització interna dels propis esquemes mentals la qual cosa ens fa suposar que en la ment de les persones mai es deixa de construir coneixement, modelar esquemes...En canvi, un cop desenvolupades les activitats proposades, la concepció actual es centra en l’interaccionisme i la bidireccionalitat entre els termes Ciència-Tecnologia-Societat-Educació.

Un altre aspecte són la no aparició de conceptes importants com ara tecnologia educativa, TIC, ZDP, CP, Organitzadors... Tot i tenir coneixement d’aquests, han passat desapercebuts. En canvi, ha estat curiós la descoberta del concepte de tecnologia educativa, que ha propiciat tota una rica sèrie de profitoses interrelacions que han conclòs amb la modificació de la xarxa cognitiva, incorporant significativament tot un seguit de proposicions interrelacionades (aportacions d’altres camps, fonts d’influència, aplicació TIC...). Altres aspectes a tenir en compte: · El nombre de nodes del segon mapa conceptual són molt superiors al primer. El mateix passa amb els enllaços. La qual cosa provoca l’ampliació de la xarxa conceptual.

· Tot i la centralitat que ofereixen tots dos mapes; el primer, degut a la seva senzillesa, manca rang de jerarquia conceptual, amb la qual cosa no es demostra la posició central dels nodes fora de l’existent en primer lloc.

· Les fletxes al primer cas són unidireccionals. En canvi, és necessari incorporar bidireccionalitat en alguns aspectes quan apareixen conceptes com: CTS, transversalitat-TIC...

· El primer mapa mostra cert uniformisme: mateix color, lletra, fons... Al segon, intervenen diferents varietats d’acord afinitats, o paraules claus.

· També hi ha alguns exemples cosa que és un indicador de com s'han integrat de bé els conceptes de la matèria.Cal dir però, que al primer mapa també vais posar exemples, més simples però en vaig posar.

· Un cop treballat el material disponible per la realització de la PAC, la informació inclosa en el segon mapa és més exacta i sòlida.

· També cal dir que hi ha alguns nodes sense sortida (que estan en color gris) però el fet que no tinguin sortida té una explicació i és que són definicions del concepte que acompanyen.

· Penso que les connexions que he fet han estat exactes, ja que jo a través d’aquest mapa conceptual he aprés de manera significativa.

Conclusions. S’ha produït canvi conceptual? Per què?

Com diu en el mòdul 1:El canvi conceptual més significatiu només succeeix si és intencional (Dole i Sinatra, 1998). És a dir, en el moment en què l’aprenent és conscient que la seva comprensió és inadequada i percep la necessitat de canvi, és probable que el canvi sigui significatiu (Luque, 2003). El problema és que els aprenents amb un baix nivell de coneixement dominant tenen dificultats per a adonar-se de contradiccions entre les seves pròpies concepcions i les que són científicament acceptables. A més a més de ser conscients de les seves anomalies de pensament, els aprenents també han de voler canviar-les (Luque, 2003). Les teories que substituiran a les actuals han de ser intel·ligibles, plausibles i productives (Strike i Posner, 1985), és a dir, atractives cognitivament.

Dit això cal dir que les condicions de partida han estat per a tots les mateixes, la finestreta de Noves Tecnologies al portal UOC. Altra cosa ben diferent són les expectatives, motivacions, estat d’ànim, necessitats que genera en cadascú de nosaltres el material i les activitats plantejades. El grau de percepció, els detalls de l’observació, la capacitat d’aprenentatge, l’habilitat relacional i de comparació són característiques internes al subjecte. En el meu cas i dintre de les meves possibilitats penso que he intentat seguir de la millor forma que he sabut les instruccions i missatges que el consultor ha transmès al llarg de les seves activitats, la missió de les quals era, si més no, forçar el canvi conceptual significatiu sempre que es donessin els condicionants contextuals i cognitius adequats.

Analitzant el que ha passat ens adonem que el mapa i les respostes a les preguntes de l’activitat d’avaluació inicial han estat simples, unidireccionals, aïllades, desorganitzades, d’idees difuses, inclusors inadequats, poc reflexionades, elaborades a “bote pronto”. Un cop es prepara el debat, amb la documentació i el material necessari per poder-hi participar, comencen les primeres intervencions, apareixen noves i diverses informacions que si prestes una mica d’atenció i les vas seguint dia a dia acaben per enganxar-te i et permeten definir les pròpies. Reflexiones, penses amb allò que hi creus, raones què pensen els demés. Ara, hi ha coses que ja no hi creus tant, i posteriorment en determinats casos acabes pensant conscientment diferent. En aquests moments construeixes coneixement. Te n’adones que allò amb el que creies hi ha formes diferenciades de veure-ho, i que aquestes et convencen plenament. Et sents totalment realitzat. Accedeixes al procés de canvi conceptual.

Si a més a més, s’utilitzen eines d’última tecnologia com poden ser un debat interactiu pactat via correu electrònic; a meitat del mateix, es demana l’elaboració d’un mapa conceptual d’allò après fins el moment, i els condicionants són els més adients per a la reflexió i l’esforç consentit, estem en disposició d’adquirir coneixement que modificarà els models cognitius inicials i permetrà accedir al canvi. Val a dir que depèn siguin les motivacions i intencions de cadascú aconseguiran en major o menor mesura el grau de canvi.Personalment per ni ha estat un repte aconseguir fer el mapa conceptual a més a més penso que ha estat una activitat molt atractiva per la qual cosa m’ha ajudat a aprendre significativament.

Cal reconèixer la importància i efectivitat de les noves tecnologies, tot i que en principi era un mica reacia a la seva utilització. De la mateixa manera que s’ha produït en mi un canvi conceptual des de l’inici de l’activitat 1.1 fins a l’acabament de l’activitat 1.3, són molts els canvis conceptual que es donen a la llarga de la vida de les persones.Personalment vaig a explicar un dels millors canvis conceptuals que s’ha donat a la meva vida i que penso que estarà en constant evolució.Fa quatre mesos vaig tenir al meu primer fill.Fins llavors havia tingut una idea de la maternitat una mica simple com el meu mapa inicial (això ho puc dir ara, perquè llavors crèia que era molt complexa).Ara veig que hi ha molts aspectes a tenir en compte i moltes idees noves que sorgeixen del contacte dia a dia amb el meu bebé i d’aquesta manera es van ampliant els meus esquemes de coneixement i es va donant dia darrere dia una reestructuració dels meus esquemes mentals que no deixaran d’estar en continua reestructuració fins a la fi dels meus dies, ja que a mesura que el nen anirà creixent apareixeran noves preocupacions i complicacions que jo no comptava quan pensava en la maternitat abans de ser mare.Val a dir, que una de les condicions perquè es doni aprenentatge sigui significatiu ha de ser la intencionalitat per part de l’aprenent, en el meu cas no hi ha dubte de què aquesta es dóna 100% ja que cada dia em desperto pensant quina serà la millora manera d’educar-lo i de que sigui feliç.

En definitiva, crec haver adquirit un fort compromís cognitiu, que a ben segur m’ha permès reestructurar, reafirmar i modificar alguns dels models mentals inicials per crear-ne de nous o diferents, amb la qual cosa sembla evident trobar-se en un procés de canvi conceptual indefinit. En el meu cas, sí s’ha produït canvi conceptual, de forma intencionada, lliure i compromesa, entès com un procés continu e indefinit. He aconseguit aprendre significativament fent servir les noves tecnologies (elaboració de mapes conceptuals amb programari CMaps Tool, millores en el formateig de correus electrònics, elaboració d’índexs automàtics, introducció d’imatges, desenvolupament d’argumentacions) adonant-me de la importància de la seva utilització alhora de provocar en els alumnes allò per lo que lluitem dia a dia, que no és altra cosa que oferir-los-hi l’ajuda ajustada a les seves capacitats per tal que construeixin el seu propi coneixement.